Ahir quan marxava a currar sobre les 21:00 per anar amb temps per si havia de posar cadenes, poc hem pensava que la cosa seria de tal calibre, durant la nit el meteocat treia foc, per veure l'evolució de la llevantada, però les prediccions no eren massa bones ja que tenint l'anticicló, damunt les illes Britàniques la nevada era assegurada.
Ja pel matí "7:15h" sortia del curro, les carreteres pintaven malament, per tant vaig anar per Móra d'Ebre per la N-420, fins a Móra la nevada era forta de collons, però la carretera estava bé, per tant jo direcció a Corbera; a l'altura del plans de St. Antoni tot canvia, a la forta neu se li afegia un fort vent que l'aixecava de la carretera, i el cotxe marxava cap a totes bandes, allí ja vaig començar a dubtar del tema, però que havia de fer...? jo cap amunt, el que més hem feia patir, és que en aquelles hores era l'únic animal que anava pel món.
A la pujadeta, avanç d'arribar a Camposines, hem va anar del canto d'un duro que hem quedessa tirat per aquelles contrades, la neu ja cubria tot el carril i només estava transitable el meu "uns tres dits de neu", ja que a l'altre n'hi havia més d'un pam... ufffffff quin mal rollo.
En los collons a la gola continuo tirant cap al poble, al cotxe cada vegada li costava més, estava fent de "màquina quita nieves", però pensava que estant tan aprop, tenia el recurs de arribar a pota. Quan giro l'última curva i veig el poble la tensió ja es menor i la primera intensió era deixa'l a Cal Ferré, però amb tanta neu i el a poc a poc que anava, hem quedo clavat; Arribo fins aquí i ara que... baixo i començo a treure neu de davant, davall, accelerant a tope i amb mil peripècies... al final el puc treure.
Continuo poble amunt per veure a on el puc abandonar, ja eren les 8:15h, algún garatge ja està obert amb la gent mirant de com sortir de casa, ja que el 30 cm impedeixen tal labor i veuent passar al flipat de Simó "i suposo que pensen, on va este?". L'opció que s'hem passa pel cap es aparcar-lo davant del mercat, doncs començo a augmentar la velocitat i el clavo contra la neu, allí es queda el petit.
Agafo l'andante per la costa de la font, amb la neu pràcticament pels genolls i cap a casa. La Raquel ja està aixecada i esperant que arribi, "bastant preocupada", però quan sent la clau obre ràpid la porta i...
Bueno la cosa no ha estat gens agradable però, l'important és que no hagi passat res i a esperar la pròxima...
P.D. Avui he de tornar anar a currar... però la cosa pinta millor, o això espero.....
No hay comentarios:
Publicar un comentario